Breu història d'Anc Marci

Tit Livi, Ab urbe condita I, 32 i ss.    (La Magrana.  Trad. de Bàrbara Matas)

Anc
Marci era nét del rei Numa Pompili, nascut de la seva filla. Quan va
començar a regnar, recordant la glòria del seu avi i tenint en compte
que l’últim regnat, tot i haver estat notable, no havia estat prou
pròsper per una sola raó, per haver descurat la religió o els cultes,
va considerar que la tasca més urgent era fer els sacrificis públics
tal com els havia instituït Numa i va manar que el pontífex posés a la
vista de tothom, consignant-ho en un album, tot el que hi havia escrit en els documents reials.


[...]


Però Anc tenia un caràcter intermedi, que recordava alhora Numa i Ròmul.[...]


 


33.
Anc, havent confiat la cura dels sacrificis als flàmens i als altres
sacerdots, va marxar amb el nou exèrcit que havia allistat i va
capturar Politòrium, una ciutat dels llatins; i seguint el costum dels
reis anteriors, que havien augmentat el poder romà acollint els enemics
a la ciutat, va conduir tota la població a Roma. I com que el Palatí era
la seu dels romans antics, els sabins ocupaven el Capitoli i la
ciutadella i els albans el mont Celi, va destinar l’Aventí a la nova
població. No gaire més tard, arran de la captura de Tel·lena i de
Ficana s’hi van afegir nous ciutadans.


[...]
també va afegir a la ciutat molts milers de llatins, als quals va donar
com a lloc de residència els voltants del temple de Múrcia, per tal
d’unir l’Aventí al Palatí. També va incorporar a la ciutat el Janícul,
no per manca d’espai, sinó perquè no pogués caure la ciutadella en mans
de l’enemic. Es va aprovar que el Janícul s’unís a la ciutat amb una
muralla i, a més a més, per facilitar les comunicacions, amb un pont
aixecat sobre pilars, que va ser el primer que es va fer al Tíber. [...]


Sota
el govern d’aquest rei no sols va créixer la ciutat, sinó també el
territori i els seus límits. Es va agafar el bosc Mesi als de Veios i
es va estendre el domini fins al mar; a la desembocadura del Tíber es
va fundar la ciutat d’Òstia, i a prop es van fer unes salines. Després
de tantes gestes bèl·liques, es va ampliar sumptuosament el temple de
Júpiter Feretri.


 


34.
Durant el regnat d’Anc, Lucumó, un home infatigable i molt ric, va anar
a viure a Roma mogut sobretot pel desig i per l’ambició d’aconseguir
alts honors, que a la ciutat de Tarquínios no podia assolir perquè
també era descendent d’un llinatge estranger. [...]


Havien
arribat casualment al Janícul. Allí, mentre ell estava assegut al carro
amb la seva dona, una àguila, deixant-se caure amb les ales esteses, li
va prendre suaument el barret i, després de voleiar una mica sobre el
carro amb gran cridòria, va baixar un altre cop i com si tingués aquest
encàrrec de part dels déus, l’hi va tornar a posar al cap de manera
adient. Després va desaparèixer a les altures.


Es
diu que Tanaquil havia rebut tota contenta aquest auguri, perquè era
una dona entesa en prodigis celestials, com la majoria dels etruscs.
Abraçant l’espòs, li diu que ha d’esperar esdeveniments excelsos i
suprems [...]

Text llatí

Numae Pompili regis nepos filia ortus Ancus Marcius
erat. Qui ut regnare coepit et auitae gloriae memor et quia proximum
regnum, cetera egregium, ab una parte haud satis prosperum fuerat aut
neglectis religionibus aut praue cultis, longe antiquissimum ratus
sacra publica ut ab Numa instituta erant facere, omnia ea ex
commentariis regiis pontificem in album elata proponere in publico
iubet.

Medium erat in Anco ingenium, et Numae et Romuli memor;




[33] Ancus demandata cura
sacrorum flaminibus sacerdotibusque aliis, exercitu nouo conscripto
profectus, Politorium, urbem Latinorum, ui cepit; secutusque morem
regum priorum, qui rem Romanam auxerant hostibus in ciuitatem
accipiendis, multitudinem omnem Romam traduxit. Et cum circa Palatium,
sedem ueterum Romanorum, Sabini Capitolium atque arcem, Caelium montem
Albani implessent, Auentinum nouae multitudini datum. Additi eodem haud
ita multo post, Tellenis Ficanaque captis, noui ciues.

 tum
quoque multis milibus Latinorum in ciuitatem acceptis, quibus, ut
iungeretur Palatio Auentinum, ad Murciae datae sedes. Ianiculum quoque
adiectum, non inopia loci sed ne quando ea arx hostium esset. Id non
muro solum sed etiam ob commoditatem itineris ponte sublicio, tum
primum in Tiberi facto, coniungi urbi placuit.

Nec urbs tantum
hoc rege creuit sed etiam ager finesque. Silua Maesia Veientibus
adempta usque ad mare imperium prolatum et in ore Tiberis Ostia urbs
condita, salinae circa factae, egregieque rebus bello gestis aedis
Iouis Feretri amplificata.




[34] Anco regnante Lucumo,
uir impiger ac diuitiis potens, Romam commigrauit cupidine maxime ac
spe magni honoris, cuius adipiscendi Tarquiniis—nam ibi quoque
peregrina stirpe oriundus erat—facultas non fuerat. Demarati Corinthii
filius erat, qui ob seditiones domo profugus cum Tarquiniis forte
consedisset, uxore ibi ducta duos filios genuit.

Ad Ianiculum
forte uentum erat; ibi ei carpento sedenti cum uxore aquila suspensis
demissa leuiter alis pilleum aufert, superque carpentum cum magno
clangore uolitans rursus uelut ministerio diuinitus missa capiti apte
reponit; inde sublimis abiit.

Accepisse id augurium laeta
dicitur Tanaquil, perita ut uolgo Etrusci caelestium prodigiorum
mulier. Excelsa et alta sperare complexa uirum iubet: eam alitem ea
regione caeli et eius dei nuntiam uenisse; circa summum culmen hominis
auspicium fecisse; leuasse humano superpositum capiti decus ut
diuinitus eidem redderet.

Campus d'excel·lència internacional U A B