Època monàrquica

Època monàrquica (753 aC. - 509aC.). Els set reis de Roma. Elements llegendaris i elements històrics.

 

Capítol 1

Els set reis de Roma. Llegenda i història

 

Segons la llegenda, Ròmul va fundar Roma el dia 21 d’abril del 753 aC i en fou el primer rei, després d'haver mort el seu germà Rem (imatges 1, 2). El cerimonial de fundació de la ciutat segueix un ritual manllevat del poble etrusc (imatges 1, 2, 3). Després de Ròmul n’hi va haver sis més, i la monarquia va durar en total més de dos-cents anys. En sabem el nom: Ròmul, Numa Pompili, Tul·lus Hostili, Anc Marci, Tarquini l’antic/Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb. A cadascun d’ells li és assignat algun pas en la història de la formació i l’engrandiment de Roma. Sabem que la primera forma d’organització política fou la monarquia perquè dues inscripcions romanes que contenen el nom de “rei” remunten probablement a l’època reial. La primera es va trobar a la zona de la Regia el 1899, inscrita sobre un fons de copa de terrissa: CIL I, 2830 rex. La segona, CIL I, 1, trobada també el 1899, és la del Lapis Niger conté el terme recei = regi.

Els reis llatins i sabins

A Ròmul (753-717 aC.) se li atribueix la fundació de la ciutat i la primera organització de la societat romana: va instaurar la institució monàrquica i els principals òrgans de govern: el Senat o Consell d’Ancians i els Comicis Curiats. La influència grega en la creació d’aquest òrgan és molt probable; estava integrat pels caps de les gentes més importants, tenia l’atribució d’aconsellar el rei en els temes més importants, elegia el rei en cas de mort i podia vetar les lleis de l’Assemblea. Sembla que inicialment va estar integrat per 100 membres. Els Comicis Curiats tenien dret a declarar la guerra i a aceptar o refusar la designació del nou rei feta pel Senat. Per bé que estava integrat per tots els homes adults, eren els patricis els qui prenien les decisions.

Ròmul també va crear un lloc d’asil on s’aplegaren els fugitius d’altres llocs per augmentar-ne així la població, va constituir tres tribus, de cadascuna de les quals elegia 100 cavallers i 100 senadors, va tramar el rapte de les sabines (imatges 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7) perquè la comunitat no tenia dones i, causa d’aquest fet, els romans s’uniren amb els sabins.

Plutarc, autor grec del segle I dC., ho explica, així com també l'autor llatí Tit Livi.

Les discòrdies entre els llatins i els sabins no cessaren. Així, fins i tot la traïció hi féu acte de presència: un comandant llatí intentà lliurar el Capitoli als sabins, raó per la qual Ròmul el féu precipitar des d’una singular roca. Poc després, la filla del comandant, de nom Tarpeia, lliuraria, a canvi de riqueses, la ciutadella als sabins. La jove morí esclafada sota els braçalets i els escuts que els sabins li lliuraren en recompensa.

Ròmul va desaparèixer una nit de tempesta fulminat per un llamp; era evident que no podia morir com els comuns.

Numa Pompili (716-674aC.), un rei sabí, va organitzar la religió, creant els col·legis sacerdotals i reformant el calendari, que va passar de tenir deu mesos a tenir-ne dotze.

Tul·lus Hostili (673-642aC.), un rei llatí, es va distingir com a guerrer, va destruir Alba Longa, la ciutat metròpoli que havia fundat Julus, i va conquerir altres ciutats etrusques i llatines. En el transcurs de la guerra d’Alba Longa hem de situar l’episodi llegendari dels Horacis i Curiacis (imatges 1, 2).

Al sabí Anc Marci (641-617 aC.) devem l’extensió de Roma cap a Òstia. Sota el seu regnat es construeix el primer pont de la ciutat, i el Fòrum Boari adquireix un paper essencial com a punt de trobada entre comerciants.

Sota el regnat dels quatre primers reis, els romans creixeren guanyant terrenys als seus veïns de l’est (sabins), del nord (etruscs) i del sud (llatins). A Roma tot seguia essent eminentment rural. I va continuar així fins que la cultura etrusca es va saber fer un forat dins el cos del Senat. Amb l’arribada de la monarquia etrusca la ciutat adquirí el seu caràcter definitiu d’urbs romana.

 

ELS REIS ETRUSCS (per a Etrúria vegeu imatges: 1, 2, 3, 4, 5)

Tarquini Prisc (616-578 aC.) conquesta gran part del Laci i reestructura urbanísticament la ciutat dessecant els aiguamolls que hi havia entre els turons de la ciutat gràcies a la construcció d’una gran claveguera  (imatges 1, 2, 3) que desembocava al Tíber; també marca amb els fonaments l’emplaçament destinat al santuari de Júpiter.

Servi Tul·li (578-534 aC.) substitueix els comicis curiats pels centuriats amb l’objectiu de disminuir el poder dels patricis, destruint els seus llaços tribals, en privilegi d’una aristocràcia basada en la riquesa. Així doncs, va posar fi a la vella divisió en trenta cúries inspirada en el barri on es vivia. Va dividir tota la població en 5 classes, d’acord amb la riquesa, i va donar a cadascú determinats drets. Amb excepció de la darrera classe (la dels ciutadans més pobres), cada classe estava alhora dividida en diverses centúries, que tenien un caràcter militar i es relacionaven amb el lloc que ocupaven els ciutadans dins de l’exèrcit (per exemple la cavalleria, la infanteria). Aquest nou sistema, que negava els avantatges del naixement, va permetre als plebeus rics aconseguir un nivell d’influència més gran.

També fou l’encarregat de dotar la ciutat d’unes primeres muralles.

Campus d'excel·lència internacional U A B