Rosa Fabregat

rosa fabregat armengol

 

Rosa Fabregat i Armengol
(Cervera, 1933)

 

Escriptora i farmacèutica, Rosa Fabregat es va doctorar en Farmàcia a Barcelona i especialitzar a Alemanya. Mentre ocupava càrrecs dins el món de la indústria farmacèutica com a directora o inspectora tècnica, Fabregat va desenvolupar una extensa obra poètica i narrativa i va col·laborar en nombroses publicacions periòdiques com el Diari de Barcelona, El Temps, Segre o Diari de Lleida. És membre i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN club i de la Societat Catalana de Ciència-ficció.

La seva activitat literària s’ha desenvolupat sobretot en el camp de la poesia i la narrativa, encara que la seva professió de farmacèutica l’ha portat a publicar també assaigs i articles sobre aquest tema. Destaca l’escriptura de novel·les que parlen del seu gust per la ciència-ficció, amb l’obra Embrió humà ultracongelat número F-77 (1984) com a principal referent.

Rosa Fabregat comença a publicar poesia després de rebre el premi Vila de Martorell el 1978, amb el llibre Estelles. És, per tant, una escriptora madura que dóna a conèixer les seves obres com a fruit de les seves vivències. Després de diverses publicacions, Fabregat aplega la seva creació poètica fins al 1994 al volum Ancorada en la boira, al qual han seguit diversos llibres com Roses de sang (2005) i A la vora de l'aigua (2008), entre altres.

A l'hora d'escriure, destil·la absoluta sinceritat, a vegades mostrant el que sent en un estat de trasbals profund, o a vegades manifestant allò que percep en uns moments de contemplació conscient. La seva poesia és anímica i sovint emmiralla la mateixa autora: la trobem en la lluna, o bé essent un riu, una aranya, un dàtil malmès per terra, un cargol sonàmbul, una coloma blanca, la cigonya portadora de vida, la bruixa, la flor de l’ametller, la voliaina, la mar, l’atzavara, el laberint... I cada símbol és un món en sí mateix que se’ns mostra suggerent, així com cada títol escollit per emmarcar els seus reculls poètics, les seves novel·les, els contes i els assaigs que composen la seva extensa i fecunda producció literària.

Molts dels poemes de Rosa Fabregat són missatges codificats que amaguen experiències intensament viscudes. No és gens fàcil copsar-ne el rerefons, tot i que a vegades l’aparença estètica dels poemes és de gran claredat. Tal oferiment poètic però, on tot sembla ser dit de forma entenedora, encobreix els conflictes anímics, les transformacions i els processos vitals que li han emergit en forma de versos al llarg dels anys.

 

El poema Cent milions de laborioses cèl·lules, publicat inicialment al núm. 62-63 de la revista Reduccions (1994-1995), és una mostra de l’obra d’aquesta autora, que ha sabut utilitzar la poesia com a eina tant de comunicació científica com espiritual.

Campus d'excel·lència internacional U A B