Rafael Alberti

rafael alberti merello

 

Rafael Alberti Merello
(El Puerto de Santa María, 1902 - 1999)

 

 

Poeta, dramaturg i prosista andalús de l’anomenada Generació del 27, Rafael Alberti va començar el batxillerat a la seva ciutat natal però el 1917 es traslladà a Madrid on abandonà els estudis per la pintura. Per motius de salut es va traslladar, poc després, a la serra de Guadarrama, on començà a escriure les seves primeres poesies, recollides sota el títol Marinero en tierra. Amb aquest llibre obtindria el Premi Nacional de Literatura 1924-25. A aquesta obra van seguir La amante (1925) i  El alba de alhelí (1925-26).

La poesia d’Alberti és popular –segons Juan Ramón Jiménez—però molt personal, de tradició espanyola, nova, fresca i alhora acabada, àgil i brillant. L’etapa neogongorista i humorista de Cal y  canto (1927) marca la transició d’aquest autor a una fase superrealista, representada per l’obra Sobre los ángeles (1928). A partir de llavors, i després d’afiliar-se al partit comunista, les seves creacions prenen un to polític. Aquest gir el porta a considerar la seva obra anterior com un cel tancat i una contribució inevitable a la poesia burgesa. Els versos d’Alberti cada vegada són més irònics i esgarrats. A partir del 1931 aborda el teatre, el que el porta fins i tot a viatjar per diversos països d’Europa per estudiar noves tendències.

En acabar la Guerra Civil espanyola va emigrar a la República Argentina, des d’on passarà després a Roma el 1962. Finalment retornarà a Espanya l’any 1977. La seva producció poètica continua amb la mateixa intensitat en aquests anys i es prorroga sense fissures fins a molt avançada edat.

 

El poema A la divina proporción tracta sobre el número φ [Phi], un dels més utilitzats per l’esser humà i també per la naturalesa (es pot veure en les disposicions dels pètals de les flors, en els forats negres…). Alberti descriu aquest nombre com la raó de la bellesa, l’origen de l’univers i de les formes regulars. Mitjançant metàfores, comparacions i paral·lelismes, el poeta crea musicalitat i ritme i utilitza un llenguatge que, segons ell, permet gaudir d’una bellesa que no podríem apreciar llegint una fórmula matemàtica. Un exemple més de com dues disciplines aparentment allunyades i diferents es poden unir per crear una obra d’art; en aquest cas, l’atracció d’un nombre irracional.

Campus d'excel·lència internacional U A B