Lucreci

titus lucreci carus

 

Titus Lucreci Carus
(Campània, 94 aC - ??, 55 aC)

 

 

Se sap molt poc del poeta Lucreci. Les poques referències biogràfiques provenen de documents que coincideixen en el fet que el poeta va viure durant la primera meitat del segle I aC i que va morir abans de complir els 50 anys. A partir del seu nom complet, es pot deduir que pertanyia a la família aristocràtica dels Lucretii i, pels seus coneixements profunds sobre la poesia i la filosofia gregues i llatines, sembla haver rebut una bona educació i haver estat un intens viatjer.

Lucreci és recodat per un poema enciclopèdic conegut com De rerum natura (Sobre la natura), que va causar admiració entre els seus contemporani, doncs alabaren tant la potent composició dels versos hexàmetres com la seva formidable visió cosmogònica. El llibre és realment un monument literari on podem trobar nocions científiques tan avançades com l’existència i composició dels àtoms i, fins i tot, un principi de la teoria de l’evolució de les espècies. Lucreci es va enfrontar a les creences del seu temps i va intentar explicar el món utilitzant una poesia plena de belles metàfores i figures literàries.

A De rerum natura Lucreci divulga la filosofia d’Epicuri i la visió atomista de Demòcrit i Empèdocles. També destil·la una visió desenganyada i escèptica, i assegura que els déus no tenen res a veure amb els homes i que no estan pendents dels seus actes. Diderot va supervisar la traducció francesa i es va inspirar en el seu pensament materialista i evolucionista, esdevenint el seu màxim defensor durant el segle XVIII.

La vida de Lucreci va transcórrer en un època crítica de la història romana, de grans convulsions polítiques i socials: les guerres civils, la sublevació dels esclaus, la descomposició de la religió tradicional, la propagació de nous corrents com ara els cultes orientals. En definitiva, va presenciar una època de transició i el lent enfonsament de les antigues institucions. Tanmateix, aquesta època d’inseguretats, potser va afavorir l’expansió de l’epicureisme a Grècia i a Roma.

Lucreci va ser un pioner en la divulgació i difusió del pensament, conciliant la forma i el fons en uns versos de gran bellesa. La seva invocació a Venus és un cant a la vida i a la bellesa imitada per molts altres poetes i font d’inspiració artística d’escultors com Sandro Botticelli o Piero di Cosimo.

L’excel·lent traducció d’Eduard Valentí ha estat recuperada per l’editorial Acantilado, el 2012, en una nova edició prologada per Stephen Greenblatt: De rerum natura = De la naturaleza. Greenblatt explica al pròleg que, durant el Renaixement, una còpia del poema va ser descoberta en un monestir d’Alemanya i enviada a Florència. Es pensava que aquesta creació de Lucreci s’havia perdut, per això la seva recuperació va commocionar el Renaixement italià i va ser un revulsiu contra les asfixiants imposicions de l’Església. La veu de Lucreci, gràcies a aquesta fortuïta troballa, va influir notòriament tant en els pensadors com en els artistes de la època.

Campus d'excel·lència internacional U A B