Hans Magnus Enzensberger

hans magnus enzensberger

 

Hans Magnus Enzensberger
(Kaufbeuren, 1929)

 

 

Escriptor, assagista i periodista, Enzensberger està considerat com una de les figures més importants del pensament alemany. Després de realitzar els seus estudis de germanística, literatura i filosofia a diverses universitats alemanyes així com a la Sorbona de París, es va dedicar al periodisme i a la ràdio. Figura polifacètica, ha alternat el seu treball com a professor amb la literatura i l’activitat editorial. El 1965 va fundar la revista Kursbuch i des del 1985 és director d’una col·lecció literària.

Enzensberger va iniciar la seva carrera en el món de les lletres l’any1957 amb la publicació del llibre Verteidigung der wölfe (Defensa dels llops), una col·lecció de poemes de gran musicalitat, amb un ús freqüent de l’al·literació i fins i tot de barbarismes. El va seguir Landessprache (Llengua del país, 1960). Entre  1965 i 1975 va pertànyer al Grup 47, una associació d’escriptors inscrita al moviment per a la revitalització de la llengua i la literatura alemanyes després del tràgic període nazi i de la II Guerra Mundial. En els seus assaigs d’aquesta època va liderar una crítica a fons del sistema polític i dels mitjans de comunicació. El seu interès pels assumptes polítics, culturals i socials del món contemporani i la seva aversió cap a tot tipus de pensament conformista el van portar, durant el procés de reunificació alemany, a criticar amb duresa l’actitud dels partits d’esquerra, als que va acusar de no haver sabut impulsar una nova orientació política. Ach, Europa! Wahrnehmungen aus sieben Ländern (Europa, Europa; 1987) un llibre a mig camí entre el reportatge periodístic i la novel·la, ens ofereix una fotografia viva i contrastada del vell món que és per Enzensberger el mirall dels seus temors i esperances.

Durant molts anys va ser considerat un rebel pels seus poemes agressius. El propi Enzensberger ho explica dient que hi ha situacions que «no es poden presentar d’una altra manera». Però, alhora i sense deixar de ser càustic, també pot ser subtil i líric com demostra el seu evocador llibre Leichter als luft (Més lleuger que l’aire, 1999).

L’any 2002 publica Die Elixiere der Wissenschaft (Els elixirs de la ciència), un recull de poemes de totes les seves obres fins aleshores, així com diversos poemes inèdits i set llargs assaigs que mostren el seu interès pel món científic. Aquell mateix any Enzensberger va rebre el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats. La seva obra poètica més recent és Rebus (Rebus, 2009), on la ira dels seus poemes inicials s’ha apaivagat i ha donat pas a una enyorança de la tranquil·litat.

 

Les dues peces triades per l’exposició formen part de l’obra poètica Mausoleo : 37 baladas de la historia del progreso, escrita l’any 1975.  Es tracta d’una col·lecció de retrats biogràfics de figures que van des del segle XIV fins al XX. L’autor aborda sense pietat què queda de la idea del progrés científic i social, de la creença en la contínua perfectibilitat individual i social que des de Hegel caracteritza el pensament occidental. Als poemes, C. R. D. (1809-1882) i A. M. T. (1912-1954) el poeta examina el naturalista Charles Darwin i el científic de la computació Alan Turing a la crua llum dels seus fracassos però també dels èxits. Per tal de fer-ho, empra els seus propis testimonis o una xarxa d’al·lusions escrites i de dades biogràfiques que esdevé un examen a la cultura.

Campus d'excel·lència internacional U A B