Fernando Pessoa

fernando pessoa

 

 

Fernando António Nogueira Pessoa
(Lisboa, 1888 - 1935)

 

 

L’obra de Fernando Pessoa és una de les més originals de la literatura portuguesa. Va néixer a Lisboa, però va passar la seva infantesa i joventut a la República de Sudàfrica, on va iniciar els estudis de Dret a la Universitat de El Cabo. La seva obra literària era al principi en anglès –llengua de la que traduïa per guanyar-se la vida-, però al 1905 regressà a Lisboa i començà la seva expansió lingüística.

Pessoa va introduir, juntament amb Sá Carneiro, els moviments avantguardistes de l’època dins la literatura portuguesa. A partir de 1914 projecta la seva obra amb tres heterònims: Ricardo Reis, Álvaro de Campos i Alberto Caeiro, per als que va inventar personalitats divergents i estils literaris diferents. Davant l’espontaneïtat expressiva i sensual de Caeiro, Ricardo Reis treballa meticulosament la sintaxi i el lèxic, inspirant-se en els arcaistes del segle XVIII. Álvaro de Campos evoluciona des d’una estètica propera a la de Whitman fins a les preocupacions metafísiques, en la tasca d’explicar la vida des d’una perspectiva racional. Pessoa va publicar, fins i tot, critiques contra les seves pròpies obres. Un quart heterònim creat per aquest poeta va ser Bernardo Soares, autor del  Livro do Desassossego, una important obra literària del segle XX.

Mitjançant els heterònims, Pessoa va canalitzar una profunda reflexió sobre la relació entre veritat, existència i identitat. La tríada d’heterònims són el reflex dels seus “jos” conflictius, mentre que la seva obra poètica, sovint experimental, va romandre en gran part inèdita fins la seva mort i el va convertir en el poeta portuguès més important del segle XX. La poesia de Pessoa és un intent per superar la dualitat entre raó i vida. Com ell mateix va afirmar en el seu poema Autopsicografia, el poeta és “un fingidor” de sí mateix i tota la seva obra és concebuda com un drama on dialoguen diverses veus equivalents als heterònims que va utilitzar.

L’obra de Pessoa està recollida en els volums Obras completas: I. Poesías, 1942, de Fernando Pessoa; II. Poesías, 1944, de Álvaro de Campos; III. Poemas, 1946, de Alberto Caeiro; IV. Odas, 1946, de Ricardo Reis; V. Mensagem, 1945; VI. Poemas dramáticos; VII. i VIII. Poesías inéditas, 1955-1956.

 

El poema El binomio de Newton es tan bello como la Venus de Milo, seleccionat per l’exposició, pertany a la visió metafísica de l’heterònim de Pessoa, Álvaro de Campos. Un vers de l’escriptor on equipara la bellesa de les matemàtiques a la de l’art. Curiosament, malgrat la divergència de cadascú dels elements d’aquesta comparació –una escultura de l’any 1000 aC de la deessa grega Afrodita i una expressió d’àlgebra formulada a l’edat mitjana i desenvolupada cap el 1676 per Isaac Newton- l’autor considera que hi ha poques persones que sàpiguen apreciar la bellesa tant d’un com de l’altre. Sense dubte, aquesta representació va més enllà de la lectura lineal per arribar a una interpretació estètica que té com a base una fórmula matemàtica projectada en una forma de la naturalesa.

Campus d'excel·lència internacional U A B