Enric Casassas

enric casassas simo

 

 

Enric Casassas i Simó
(Sabadell, 1920 - Barcelona, 2000)

 

Fill de mestres innovadors i progressistes, Enric Casassas va ser un dels més prestigiosos químics de Catalunya. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona i va treballar als Estats Units amb Izaak Maurits Kolthoff en el camp de la polarografia. Catedràtic de Química Analítica per la Universidad de La Laguna (1967-1969), per la UAB (1969-1976) i per la UB (1976-1987). I també catedràtic de Química Analítica i Inorgànica per l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (1969-1978). A més, fou Catedràtic emèrit de la UB i síndic de greuges de la UAB des del 1996.

Posteriorment a la seva etapa de docènt, fou membre i president de l’Institut d'Estudis Catalans (1982-1986) i reorganitzà la Societat Catalana de Ciències Químiques, Físiques i Matemàtiques. La seva carrera professional ha estat distingida amb diversos guardons, com la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya o el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I (1992).

Casassas es va especialitzar en diversos aspectes de la microanàlisi, trobant noves aplicacions analítiques dels reactius orgànics. Defensor de la utilització de la llengua catalana en les ciències, va portar a terme una tasca continuada en el camp de la lexicografia en múltiples fòrums acadèmics. Era un científic humanista que no creia en la separació radical que es fa actualment entre ciències i humanitats. Per a ell la química, la història i la filosofia de la ciència, la cultura, les arts i la literatura formen una unitat. Totes les possibilitats de coneixement li interessaven, des dels experiments de la química analítica fins a l’alquímica espiritual dels poemes.

La seva obra poètica, que restà inèdita en vida, va veure la llum l’any 2002. El seu fill va fer el pròleg d’aquest recull de versos titulat A la dula vés, on posa de manifest que els poemes del seu pare són una reflexió sobre la poesia, entesa com a ofici i com a valor; són el fruit d’una maduració artística volguda, buscada i trobada.

 

El poema El lliri a la mà és un sonet blanc, sense rima, amb una gran riquesa d’imatges i de conceptes i un llenguatge perfecte, brillant i entenedor. Transmet, com va dir el doctor Heribert Barrera, allò misteriós que fa que una persona sigui singular i irrepetible.

Campus d'excel·lència internacional U A B