Emily Dickinson

emily elizabeth dickinson

 

Emily Elizabeth Dickinson
(Amsherst, 1830-1886)

 

 

Filla i neta de prominents figures polítiques i intel·lectuals, Emily Dickinson va cursar estudis a l’Acadèmia d’Amsherst així com al seminari femení de Mount Holyoke (Massachussets), on va rebre una rígida educació calvinista. L’ambient purità i estricte en el que va créixer va deixar una forta empremta en la seva personalitat escèptica i es va convertir en una persona solitària i nostàlgica.

La producció poètica de Dickinson va ser molt àmplia, però mantingué ocults els seus poemes, que van ser editats a títol pòstum. La seva poesia gira a l’entorn de les relacions entre Déu, l’home i la naturalesa; i les ciències naturals van ser una de les temàtiques més tractades per l’autora. La sensibilitat, el misteri i la profunditat dels seus versos l’han convertit en una de les més cèlebres poetesses de parla anglesa juntament amb Edgar Allan Poe, Ralph Waldo Emerson y Walt Whitman.

La intensitat dels versos de Dickinson prové no pas d’experiències acumulades, sinó de mancances vitals que es condensaven en metàfores d’una gran audàcia i originalitat. La seva poesia té gairebé sempre un accent de confessió virginal i exasperada, la qual cosa li donà la seva infinita llibertat. Mancada d’amistats així com de la crítica del públic, l’autora només va mostrar la seva obra a certes persones molt properes, com la seva cunyada Susan Gilbert o l’escriptor Samuel Boswell, amb qui va mantenir una llarga correspondència. No va conèixer el món, però dintre d’ella hi havia tot un univers. Retirada a la casa paterna durant els últims vint anys de la seva vida, escrivia els seus versos en fragments de paper  que amagava als calaixos. Tan sols després de la seva mort es van revelar com una de les obres poètiques més notables dels Estats Units del segle XIX.

Només cinc de les seves composicions poètiques van ser publicades en vida, però anònimament. El seu primer poemari –un recull de la part més substancial de la seva obra que va descobrir la seva germana Vinnie — va veure la llum quatre anys després de la mort de l’autora. Posteriorment es van arribar a rescatar al voltant de 1.800 poemes, que es van publicar en successives edicions.

Martha Dickinson, neboda d’Emily, va publicar el 1924 The life and letters of Emily Dickinson (La vida i les cartes de Emily Dickinson), text que va ser complementat el 1930 amb The life and mind of Emily Dickinson (La vida ila ment de Emily Dickinson) de Geneviève Taggard. El 1955 va aparèixer una nova compilació en tres volums, feta per Thomas J. Johnson i titulada The poems of Emily Dickinson (Els poemes de Emily Dickinson). Aquest recull mostra les seves composicions numerades en un ordre cronològic aproximat, respectant els guions i l’erràtic ús de les majúscules que caracteritzaven l’estil de l’autora. L’última versió i la que gaudeix de més credibilitat és la de 1998, una selecció de R.W. Franklin que porta el mateix títol, The poems of Emily Dickinson (Els poemes de Emily Dickinson).

 

El poema Tant com el cel la ment és ampla (The brain is wider than the sky) mostra la capacitat de Dickinson per a concentrar en pocs versos una passió total, una lògica ben tramada, una aguda suspicàcia i una visió impredictible. Les dues primeres estrofes no criden l’atenció pel que fa a la seva afirmació romàntica que el cervell és capaç de contenir o d’absorbir no només enormes fenòmens naturals (com el cel o el mar), sinó també l’ésser humà que percep aquells fenòmens. Però, segons analitza Helen Vendler en Quaderns de Versàlia II, les dues primeres estrofes del poema justifiquen la tercera, quan l’autora abandona els fenòmens naturals per examinar el concepte de Déu. Quina és la relació del cervell amb la divinitat? Per a l’autora tenen el mateix pes i la diferència rau en el llenguatge. Déu, a través de la natura, pronuncia sons; però el llenguatge humà s’expressa mitjançant síl·labes. El poeta existeix per reformular en síl·labes intel·ligibles els sons inintel·ligibles atribuïbles a Déu. Això implica la sacrílega hipòtesi d’una divinitat que és superada per la humanitat.

Campus d'excel·lència internacional U A B