Àngel Terron

angel terron homar

 

Àngel Terron i Homar
(Palma de Mallorca, 1953)

 

 

Doctor en Ciències Químiques, Àngel Terron actualment compagina l'escriptura amb la càtedra de Química Inorgànica a la Universitat de les Illes Balears.

Tota la seva producció poètica ve marcada per la relació, poc usual, entre les ciències i les lletres, com ja indiquen els títols de les seves obres. A les seves mans, ambdues branques del coneixement s’uneixen per parlar de temes universals com l’amor, el pas del temps, la filosofia o la quotidianitat. Els poemes d'Àngel Terron, d'estil precís i hermètic, però bells i suggerents, combinen fórmules, caràcters i figures sòlides dins l'espai textual, per plasmar la vida en la seva complexitat.

Dels seus poemaris, destaquem: Iniciació a la química (1977), Llibre del mercuri (1982), Ternari (1986), Sons nets (2004), À mon seul désir (2007) i Els noms del cervell (2013), entre d’altres.
La seva activitat relacionada amb el món de les lletres no es limita a la poesia, sinó que també ha estat editor i coeditor respectivament de la revista Blanc d'ou i Poetry and Sons. De la mateixa manera, juntament amb Andreu Vidal, Andreu Claquell i Joan Vives i Mas, va editar i dirigir a Palma, la col·lecció de poesia Tafal, que en la seva breu existència de 1977 a 1982 va donar llum a 12 volums.

Els poemes Kekulé postula l’estructura del benzé i De rerum natura, publicats al llibre Iniciació a la química, son una mostra de la voluntat de Terron d’introduir l’univers científic en els temes i en les formes de la poesia. L’obra poètica d’aquest autor es caracteritza per la voluntat d’experimentar el saber científic (amb les seves regles i lleis pròpies, amb el seu lèxic especialitzat, amb la seva història de refutacions i descobriments constants) en el sistema de la poesia.

Iniciació a la química forma part de l’esclat poètic dels anys setanta als Països Catalans. De la dialèctica entre l’ideal de la poesia i la realitat de la ciència, així com entre la realitat de la poesia i les formulacions ideals de la ciència, neixen els poemes de Terron. Pel que fa a la mètrica, l’autor empra el vers lliure i les formes obertes, i es caracteritza per haver aconseguit una peculiar, polièdrica, sensible i apassionant forma poètica.

A De rerum natura Terron afirma: “De la naturalesa de les coses / cal extreure el plaer de viure”, una mostra de les sàvies reflexions i riques imatges que utilitza el poeta per expressar els seus pensaments.

Campus d'excel·lència internacional U A B