Tast de materials

Pere Calders, la República i la guerra : un tast de materials del Fons Calders

 

   
Pere Calders, adoptant una postura napoleònica, a la masia de can Mauri, a Polinyà (Vallès Occidental), on passà llargues temporades durant la seva infantesa i joventut. Els seus pares apareixen a la dreta de la fotografia
Fotografia de joventut de Calders
Fotografia feta durant la guerra. Calders hi apareix acompanyat del seu amic Enric Cluselles
Diari Mercantil (7-IV-1933). Es tracta del primer article, amb il·lustració gràfica inclosa del mateix Calders, publicat al Diari Mercantil, i serveix d’exemple dels seus primers passos en el món del periodisme. L’autor s’hi burla del redemptorisme d’una associació naturista de Barcelona. El Diari Mercantil (publicat en català de l’1 de febrer de 1932 fins el 5 d’agost de 1933) fou una de les plataformes d’actuació del nucli generacional agrupat al voltant de Josep Janés i Olivé, que comptà amb la col·laboració intensa de Calders, i que treballà per donar un nou impuls modernitzador a la cultura catalana. Després del tancament del Diari Mercantil, Janés impulsà l’Avui. Diari de Catalunya, de vida efímera, on també col·laborà Calders. Uns anys més tard, els Quaderns Literaris del mateix Janés publicaren els dos primers llibres de Calders, El primer arlequí i La Glòria del doctor Larén, ambdós el 1936
Diari Mercantil (9-V-1933). Al Diari Mercantil, Calders es farà càrrec, entre d’altres coses, d’una columna dedicada a l’art, on publicarà un total de seixanta-nou articles. En el text que oferim, Calders defensa l’exploració artística i literària del somni, iniciada per les avantguardes i sobretot pel surrealisme. Cal tenir en compte que Calders fou estudiant de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (l’Escola de Llotja) entre 1929 i 1934. Els articles sobre art publicats per ell al Diari Mercantil  i a l’Avui hi tenen, doncs, una estreta relació
Diari Mercantil (23-V-1933). Calders intentarà impulsar el desenvolupament de la “institució” artística catalana, i la crítica n’era un factor essencial. En aquest escrit, Calders impugna tant els crítics “optimistes” com els “pessimistes”, i demana una posició d’equilibri que doni lloc a una crítica professional, seriosa, “conscient de la seva missió conductora i de selecció”
Diari Mercantil (16-V-1933). Un altre dels centres d’interès de Calders serà la premsa humorística. Ell mateix publicarà dibuixos i caricatures a La Veu de Sant Martí (en un número del febrer de 1933) i impulsarà Gràcia-Rambles (se’n publicaren cinc números el 1934). Després de l’inici de la guerra publicarà nombrosos acudits gràfics al Diari de Barcelona. Portaveu d’Estat Català, a Mirador i Meridià, dirigirà el cèlebre Papitu, i sobretot modernitzarà l’humor literari i gràfic de L’Esquella de la Torratxa, que viurà la seva millor època
Avui. Diari de Catalunya (21-X-1933). Conte d’Anton Txékhov traduït per Calders i publicat a la pàgina que l’Avui, successor del Diari Mercantil i dirigit també per Janés i Olivé, dedicava a l’humor. L’humorisme de l’autor rus s’hi emparenta íntimament amb el de l’escriptor català. En aquest diari Calders també hi publicarà, a més de crítica d’art i d’alguns reportatges, per primer cop un conte, “Històries de fantasmes o el capilar “Estrella”” (4-XII-1933)
Prova gràfica d’un cartell de Calders, destinat segurament a un concurs dedicat al cartell turístic. A més dels estudis a Llotja i la tasca de crític d’art, Calders treballarà durant els anys trenta com a dissenyador professional
La Veu de Sant Martí (17-II-1933). Primer acudit gràfic de Calders a la premsa
Gràcia-Rambles (7-IV-1934). Calders intentarà impulsar al setmanari Gràcia-Rambles el que ell anomenava “humorisme pur”, deutor de la tradició de la premsa humorística, d’Un tros de paper al Cu-Cut! i Papitu, i influït també pels dibuixos de Xavier Nogués i l’humor del Grup de Sabadell. Però l’imperatiu bèl·lic el durà ben aviat a posar l’humorisme al servei de la política, sobretot a Mirador, Meridià, el Diari de Barcelona i L’Esquella de la Torratxa
Diari de Barcelona. Portaveu d’Estat Català (8-XI-1936). Bon exemple de l’humor caldersià al servei de la defensa de Catalunya i de la República
Diari de Barcelona. Portaveu d’Estat Català (1-XII-1936)
Diari de Barcelona. Portaveu d’Estat Català (22-XII-1936). La denominació de “quinta columna” feia referència a aquelles persones de la reraguarda que eren favorables a l’exèrcit enemic
Diari de Barcelona. Portaveu d’Estat Català (15-VI-1937)
L’Esquella de la Torratxa (5-III-1937). “Les armes al front” fou una crida que demanava a la població que lliurés totes les armes que posseís per tal que fossin enviades al front de batalla
L’Esquella de la Torratxa (9-VII-1937). L’acudit fa referència a la mancança de productes alimentaris al mercat
L’Esquella de la Torratxa (30-VII-1937). Al·lusió als canvis de camisa política a la reraguarda segons les evolucions de la guerra
L’Esquella de la Torratxa (1-X-1937)
L’Esquella de la Torratxa (19-VIII-1938). Les crítiques a la no ingerència del “Comitè d’Intervenció”, situat a Londres i creat per evitar la internacionalització de la guerra, seran constants a la premsa de l’època
L’Esquella de la Torratxa (9-XII-1938)
L’Esquella de la Torratxa (16-IV-1937). S’hi al·ludeixen les sirenes que alertaven de la presència de l’aviació enemiga, algunes de les quals no se sentien amb prou força. És també un exemple del joc que estableix sovint Calders entre el sentit literal i el figurat de les paraules i de les frases fetes
L’Esquella de la Torratxa (23-VII-1937). Auca amb dibuixos de Calders i amb text d’Avel·lí Artís-Gener, “Tísner”, amic de Calders. Quan el Sindicat de Dibuixants Professionals primer, i després la Cèl·lula de Dibuixants del PSUC, s’encarregaren de L’Esquella de la Torratxa, aquesta visqué una de les seves millors èpoques, amb un humor modernitzat. El tiratge passà de 2.500 exemplars a gairebé 70.000. Aquest èxit es deu sobretot a l’habilitat del tàndem Calders-Tísner, especialment abans que s’apuntessin com a voluntaris a l’exèrcit de la República, que en el cas de Calders fou després de l’estiu de 1937
L’Esquella de la Torratxa (12-II-1937). Calders també escriví algunes proclames antifeixistes a L’Esquella signant “Gaeli” (nom que reapareixeria a la novel·la Gaeli i l’home déu, escrita el 1938 però publicada molt més tard)
Meridià (11-III-1938). Conte de Calders amb la guerra com a escenari. La il·lustració és del seu amic Enric Cluselles, amb qui creuà la frontera en direcció a l’exili francès, per passar després, en el cas de Calders, a Mèxic, on visqué exiliat fins el 1962, any en què retornà a Catalunya
Meridià (23-IX-1938). La guerra a Espanya és presentada per Calders com una anticipació de la Segona Guerra Mundial, tal com era previsible
Portada del primer llibre de contes de Calders, El primer arlequí, publicat als Quaderns Literaris de Josep Janés el 1936
Portada de la primera novel·la de Calders, La Glòria del doctor Larén, publicada també als Quaderns Literaris el 1936
Portada d’Unitats de Xoc (1938), les cròniques de guerra de Calders, un encàrrec de la Institució de les Lletres Catalanes
Manuscrit del llibre Unitats de xoc
Ressenya de Rafael Tasis sobre Unitats de Xoc. El pare de l’autor, Vicenç Caldés i Arús, que també era escriptor, tingué sempre cura de guardar en àlbums tots els textos dedicats al seu fill
Manuscrit de la novel·la Gaeli i l’home déu, escrita el 1938 però que no fou publicada fins el 1986
Nota de Calders damunt el paquet on el seu pare guardà la novel·la inèdita Gaeli i l’home déu. El fons documental del seu pare es conserva també a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB
   
Campus d'excel·lència internacional U A B