Skip to Content

II Simposi Internacional Pere Calders i el seu temps

Universitat Aut騨oma de Barcelona

Presentaci贸

PERE CALDERS I EL SEU TEMPS

El Grups d鈥橢studis de Literatura Catalana de la UAB ha organitzat el II Simposi Pere Calders i el seu temps. Aquesta exposici贸 vol ser un complement als actes que se celebren. La trobada cient铆fica 茅s continuaci贸 de la que es va fer el novembre de l鈥檃ny 2000 i els resultats de la qual es poden llegir en el volum Pere Calders i el seu temps (2003) editat a cura de Carme Puig Molist a Publicacions de l鈥橝badia de Montserrat. Coincideix a m茅s, aquest cop, amb la commemoraci贸 del centenari del naixement de l鈥檈scriptor, la qual cosa fa que tot plegat esdevingui tamb茅 un homenatge.

Pere Calders 茅s, sens dubte, un dels escriptors m茅s importants de la literatura catalana contempor脿nia. Tant per la seva activitat com a novel路lista 鈥揳mb t铆tols tan significatius com L鈥檕mbra de l鈥檃tzavara (1964) i, especialment, Ronda naval sota la boira (1966)鈥 com pels seus contes, recollits en llibres com Cr貌niques de la veritat oculta (1955) o Invasi贸 subtil i altres contes (1978), entre d鈥檃ltres. 脡s ja tot un cl脿ssic. Entre altres coses ha estat capa莽 de fer-nos veure que el conte no 茅s pas un g猫nere menor, sin贸 que t茅 unes caracter铆stiques pr貌pies que el converteixen en una pe莽a liter脿ria extraordin脿riament subtil i t猫cnicament molt afinada. En aquest sentit segueix perfectament la tradici贸 d鈥檈scriptors com Joaquim Ruyra o Josep Carner, per貌 al mateix temps la sap situar al centre neur脿lgic de la modernitat liter脿ria de l鈥櫭╬oca que va viure.

A trav茅s de la seva obra descobrirem la realitat des d鈥檜na perspectiva que d贸na pres猫ncia a l鈥檈lement ins貌lit, el qual ens apareix amb tota naturalitat. Aix铆 mateix ens familiaritzarem amb uns personatges del tot quotidians, els quals han d鈥檃prendre a assumir aquestes situacions. Al darrere no hi ha simplement un joc d鈥檈nginy m茅s o menys divertit (que tamb茅 hi 茅s, certament), sin贸 la creaci贸 de tot un m贸n narratiu (d鈥檃qu铆 la import脿ncia de la figura del narrador o de la utilitzaci贸 precisa de determinats recursos literaris) i la capacitat per fer-nos reflexionar sobre les contradiccions i vicissituds de la nostra pr貌pia realitat. En les novel路les, a m茅s, s鈥檋i afegeix la reflexi贸 sobre la condici贸 del g猫nere en uns termes que fan que la seva obra sigui extraordin脿riament moderna i innovadora, sense perdre aquell component narratiu que fa que sigui tamb茅 perfectament llegidora.

Aquest cop, el simposi 鈥搃 tamb茅 l鈥檈xposici贸鈥 se centren en els anys 30, els anys dels inicis de Pere Calders com a escriptor. Hi repassarem la formaci贸 del contista en llibres com El primer arlequ铆 (1936) i en novel路les com La gl貌ria del doctor Lar茅n (1936) o Gaeli i l鈥檋ome d茅u (finalista el 1938 del premi Crexells i que no va ser editada fins al 1986). Tamb茅 farem un rep脿s a la seva obra memorial铆stica (Unitats de xoc, 1938) i a l鈥檃ctivitat en aquells anys com a articulista i dibuixant. L鈥檈xposici贸 vol ser un bon mostrari de tot plegat.

La Universitat Aut貌noma de Barcelona, a proposta de la Facultat de Lletres i del Departament de Filologia Catalana, va concedir l鈥檃ny 1992 a Pere Calders el grau de Doctor Honoris Causa. En agra茂ment, l鈥檈scriptor va cedir a la universitat el seu arxiu personal. No cal dir que aquest material d鈥檃rxiu 茅s una font important铆ssima per a l鈥檈studi de la seva obra i tamb茅, 茅s clar, per a aquesta exposici贸. En l鈥檃cte d鈥檌nvestidura, la presentaci贸 per part de la universitat va anar a c脿rrec del professor Jordi Castellanos, membre del comit猫 organitzador d鈥檃quest simposi, el qual malauradament ens va deixar ara fa unes setmanes. Valgui 鈥搕amb茅 com a homenatge鈥 aquest fragment del seu discurs de presentaci贸:

Perqu猫, m茅s que el descr猫dit del real, all貌 que pret茅n Calders 茅s situar-se 鈥搒ituar-nos鈥 davant totes les possibilitats, per貌 des del l铆mit; fer-nos-el present, el l铆mit, perqu猫 茅s precisament en la construcci贸 del l铆mit on l鈥檋ome adquireix la perspectiva de comprensi贸 m茅s ampla i una acceptaci贸 intel路ligent de la realitat que permet de navegar entre les possibilitats contingudes en el real i els seus simulacres. Com ens recorda el pr貌leg a Ronda naval sota la boira: una novel路la que s鈥檈xplicita no com a imitaci贸 del real sin贸 com a simulacre, 脿dhuc del propi g猫nere novel路l铆stic; 茅s a dir, com all貌 que 茅s la literatura per a Calders, la m茅s perfecta invenci贸 humana destinada no pas a retratar la realitat sin贸 a explicar-la. [...]

Som, doncs, davant d鈥檜n escriptor que encara la vida sense prejudicis, que no parteix d鈥檜na ratlla divis貌ria que exclou possibilitats humanes, sin贸 que mira d鈥檕brir horitzons de comprensi贸 m茅s enll脿 de la realitat convencional que admetem com a certa i segura i que, massa sovint, a m茅s de desfer-se鈥檔s entre els dits, ens fa tornar esc猫ptics o infeli莽os: 芦Mirar les coses com s贸n, no tal com les veiem禄, ens deia ja als anys trenta. I aix貌 implica la construcci贸 de tota una literatura plenament conscient de la perspectiva, de l鈥檃ngle de visi贸. Sigui el conte, la novel路la, la cr貌nica o el periodisme.


I Castellanos acabava el discurs amb una idea ben clara:

V贸s, Pere Calders, sou, en la vostra professi贸 d鈥檈scriptor, un exemple d鈥檈xig猫ncia; i, amb el vostre comprom铆s d鈥檋umanitat i de civisme, portat fins a les 煤ltimes conseq眉猫ncies, ens heu ajudat a reconstruir aquest passat com a mem貌ria viva. Aquest 茅s el mestratge que una instituci贸 com la nostra no pot sin贸 assumir amb tota la seva integritat.


De ben segur que aquest mestratge 鈥揺l de Pere Calders, per貌 tamb茅 el de Jordi Castellanos鈥 ens poden ser a tots plegats d鈥檜na utilitat enorme, tant a l鈥檋ora d鈥檈ntendre la literatura com el m贸n que ens envolta.

Jaume Aulet
Departament de Filologia Catalana
Grup d鈥橢studis de Literatura Catalana Contempor脿nia