Mapes i guerra

Catalunya va patir més que cap altre territori d’Espanya el conflicte generat per la Guerra de Successió. Els diversos setges a que foren sotmeses les ciutats catalanes, i especialment Barcelona, va fer que la producció de cartografia fos abundant per part dels dos bàndols.

Els plànols realitzats descriuen el territori de manera precisa fent especial èmfasi en aquelles qüestions d’importància per a un conflicte bèl·lic: l’orografia del territori, indicant muntanyes, camins, rius, rieres i altres elements naturals que poguessin condicionar la disposició i el moviment de les tropes; els elements defensius de la ciutat assetjada: les muralles, castells, baluards, etc. amb que contaven els atacants o els defensors. En els nuclis de població més importants també es podia donar la representació de les edificacions i el viari intern, així com les principals vies d'entrada i sortida de l'emplaçament o la fortificació, tot i que aquesta pràctica cartogràfica no es generalitzaria fins un segle després, amb l'arribada de l'exèrcit napoleònic.

Com a exemples concrets de la cartografia que acabem de descriure, presentem dos mapes realitzats en diferents moments de la guerra: el setge de Barcelona de 1706 per part de les tropes franceses i el de Cardona de 1711, que seria la darrera plaça en rendir-se a les tropes felipistes. El primer va estar realitzat pels francesos en el seu primer intent de conquerir Barcelona; el segon va ser fet pels anglesos en la seva defensa de Cardona.

En el cas del setge de Barcelona s'observa clarament com s'han destacat els elements anteriorment citats. D'una banda, la importància de Montjuïc com a element natural i estratègic: compta amb una fortificació com és el castell i permet una visió general de la ciutat envejable. Per l'altre costat, la ciutat amb la muralla (l'exterior i la interior), els baluards defensius i la trama viària interna que marca fins i tot per on passava el Rec Comtal. També podem apreciar la informació sobre els bombardejos francesos, dibuixats amb fines línies negres, dirigits contra la muralla.

 

Plan de la ville de Barcelone et chateau de Mont Iuy, avec les approches de l'Armee de France sous les ordres de Monsieur le Mareschall comte Tessé / Alex. Forbes ; a la Haye, chez Anna Beek


© Mapa propietat de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat





Si Barcelona és una gran ciutat que mereix una descripció detallada de la seva distribució "intra-murs", a Cardona no se li atribueix la mateixa importància: el que realment preocupa és la defensa del castell i el coneixement del territori que l'envolta: ponts, molins, posicions enemigues i fins i tot la ubicació d'una font d'aigua. L'interior de la ciutat queda descrit breument amb els edificis més importants: església, hospital i mercat, però no apareix cap trama interna d'edificis, per pocs que fossin. Com en el cas de Barcelona, es poden veure els atacs des de les diferents posicions.

 

 

Plan of Cardona a strong city and castle of Catalonia, upon the river Cardoner as besieged by the French and defended by the Allies [1711] / for Mr. Tindal's Continuation of Mr. Rapin's History of England ; I. Basire sculp.


© Mapa propietat de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat




A través dels dos plànols, força diferents entre sí en alguns aspectes (color, ornamentació, detall urbà), es fa evident la necessitat de conèixer el territori que comporta tot enfrontament bèl·lic i les solucions que a aquest problema aportava (i continua aportant) la cartografia.

Campus d'excel·lència internacional U A B