Literatura

LA LITERATURA CATALANA DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

F. Xavier Vall i Solaz (Departament de Filologia Catalana UAB i Centre d'Història de la Ciència)

1. Introducció

Encara que el segle XVIII ha estat anomenat «de les Llums», sols ho va ser parcialment. D’altra banda, a l’Estat espanyol les concepcions il·lustrades es van introduir tard i poc plenament, de manera que va persistir força el barroc, amb diferents graus d’evolució, tot i que no hi manquen tampoc, a més de patrons populars, aspectes relacionables amb el classicisme, el rococó, el neoclassicisme, la Il·lustració i el romanticisme. Els quatre darrers moviments, però, segons la cronologia més restrictiva, són posteriors a la Guerra de Successió i, en cas de qualificar una obra de «classicista», caldria precisar en quin sentit i, en especial, si s’ajusta als models del Grand Siècle.

Òbviament, en aquest conflicte internacional, present en altres literatures, van coincidir les cultures dels diversos països participants. Convindria estudiar més, però, fins a quin punt, a pesar de les dificultats de la guerra i l’elitisme d’algunes manifestacions, es van relacionar. Cal destacar que va contribuir a un notable auge cultural el fet que l’arxiduc Carles, a més de visitar altres ciutats, establís la cort a Barcelona des de 1705 fins a esdevenir emperador, el 1711, i que hi restés un parell d’anys més Elisabet Cristina, amb qui s’havia casat el 1708. En canvi, les estades de Felip V a Catalunya, entre les quals destaca la del 24 de setembre de 1701 al 8 de abril de 1702, en què va efectuar el jurament reial i se’n va solemnitzar el casament amb Maria Lluïsa de Savoia, van ser més esporàdiques.

Seria simplista classificar taxativament els escriptors en «aguilots» i «botiflers», perquè a vegades canvien de partit i adopten aquestes posicions amb diversos matisos. Durant les distintes etapes de la conflagració i encara posteriorment, va proliferar, però, l’exaltació austriacista o borbònica, la qual va prendre sovint formes literàries. No obstant això, diverses obres transcendeixen el proselitisme a fi d’oferir una visió més complexa de les circumstàncies, manifestant a vegades malestar. Contrastant amb el tòpic de la Decadència, el progrés dels estudis ha evidenciat ja que tant la quantitat com la qualitat de la literatura catalana moderna superen exigües expectatives, si bé encara s’hauria d’investigar i analitzar més la incidència literària de la Guerra de Successió arreu dels Països Catalans.

 

2. Situació lingüística

El llatí, com han estudiat Àlex Coroleu i Maria Paredes, continuava essent una opció literària i els austriacistes feien servir també força el castellà, per bé que sense caure en la dura repressió borbònica del català. Anecdòticament, però significativa, es va creure necessari justificar que uns poemes atribuïts a l’unicorn del faristol del convent de Sant Domènec de Palma, que inspira altres poetes (com Albert Burguny), s’escriguessin en català perquè «solo usa del nativo y mallorquín idioma» «por no haver salido jamás de Mallorca» (Pindáricas flores que a la reina de ellas, la Virgen santísima del rosario, y a la flor del imperio, Carlos III..., consagra un balear ingenio, el dominicà professor de la Universitat de Mallorca i preceptista Tomàs Barceló, segons l’atribució manuscrita d’un exemplar de la Biblioteca de Catalunya, en què es data el 1707, i Joaquim M. Bover). La dificultosa conjuntura política i sociolingüística s’accentuarà, però, amb la derrota (la cronologia varia segons les ciutats), encara que, segons han demostrat diversos treballs, el català perdurarà amb considerable vitalitat, no sols col·loquialment.

[segueix llegint en pdf]

Campus d'excel·lència internacional U A B