El 1714 i la ciència

isaac newton

 

 

El 1714 tot just feia 10 anys que Isaac Newton, el gran filòsof natural anglès, el pare de la llei de gravitació universal, havia publicat l’Òptica, tot un testament de la seva obra i una invitació a extrapolar el "somni newtonià", més enllà de la física i la matemàtica, a bona part de les pràctiques científiques del segle XVIII: l'electricitat, el magnetisme, la química, etc. El Newtonianisme constitueix bona part de les pràctiques de la ciència il·lustrada que es desenvoluparen al llarg del segle.

Segurament el gran interès historiogràfic per la revolució científica dels segles XVI i XVII, així com les importants connexions entre ciència i revolució industrial al segle XIX han deixat els estudis globals sobre la Il·lustració una mica oblidats des de la perspectiva de la història de la ciència. A més, el Segle de les Llums ha estat profusament estudiat des de la història cultural o des de la mateixa història de la filosofia, però requereix encara de noves panoràmiques generals des de la història de la ciència. En el cas català encara ens cal nova recerca, sobretot de la primera meitat del segle XVIII.

A Catalunya, malgrat les desastroses conseqüències de la Guerra de Successió, i la debilitat institucional que portà associada, l’activitat científica prengué altres formes alternatives que mereixen una especial atenció.

En el context de la repressió militar després de la Guerra, cal destacar juntament amb la construcció de la Ciutadella, la creació el 1720 de l’Acadèmia Militar de Matemàtiques, on també s’hi donaven classes de nàutica i s’hi formaven enginyers i s’acolliren nous alumnes que volien adquirir una formació tècnica. Més endavant s’havia de crear també una Acadèmia d’Artilleria.

El 1756, el Col·legi de Nobles de Cordelles obrí una càtedra pública de matemàtiques, que ocupà el jesuïta Tomàs Cerdà, un dels introductors del newtonianisme a Catalunya.

Les tertúlies científiques a la rebotiga de l’apotecari Jaume Salvador constituïren un precedent de la futura Conferència Fisicomatemàtica experimental de 1764, futura Reial Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona.

                                            

   
  Tomàs Cerdà des de la càtedra de matemàtiques
del Col·legi de Cordelles a Barcelona,
començà a publicar les seves lliçons de
matemàtiques i de física
  Edifici de la primitiva Univesitat de Barcelona
al costat del Col·legi de Cordelles, seu actual
de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts.
Després de la Guerra de Successió,
Felip V suprimí la Universitat i el 1718 destinà
el seu edifici a caserna

 

La restauració de la Junta de Comerç de Barcelona a meitats de segle permeté la creació progressiva al llarg del segle XVIII d’un seguit d’escoles tècniques que em part substituïren la manca d’Universitat, només substituïda per la feble Universitat de Cervera. Les principals Escoles de la Junta de Comerç foren les següents: Nàutica, 1769; Nobles Arts, 1774; Comerç, 1778; Mecànica, 1804; Química 1805; Agricultura i Botànica, 1807; Economia política, 1814; Física, 1814; i Matemàtiques, 1819.

El 1760, l’exèrcit creà el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona amb la intervenció decisiva per a la seva creació del metges catalans Pere Virgili i Antoni Gimbernat. L’edifici construït junt a l’Hospital de la Santa Creu, havia d’acollir posteriorment la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia.

 

Agustí Nieto-Galan
Centre d'Història de la Ciència (CEHIC)

Campus d'excel·lència internacional U A B