Article

Lectura del 1714

Subjecció, Reacció, Memòria

La guerra de Successió i la imposició dels cent anys de la Nova Planta van marcar directament i de forma dramàtica els territoris i la societat de l'antiga Corona d'Aragó. Una marca que a partir del segle XIX, i fins a l'actualitat, es convertiria en referent emblemàtic de la seva història.

 

Subjecció

Durant tot el segle XVIII les autoritats borbòniques seguiren mostrant el mateix comportament hostil amb Catalunya que havien tingut al llarg de la guerra de Successió. Aquestes autoritats, que al Principat van ser essencialment militars, no només no oblidaven la guerra i la revolta de començaments de segle, sinó que vetllaven per la vigència de les mesures repressives establertes al final del conflicte armat, i per l'assoliment dels grans objectius de la corona: la consolidació dinàstica, la culminació de l'Estat absolutista i la recuperació del control en els dominis d'ultramar.

Amb la sagnant victòria militar sobre els territoris de la Corona d'Aragó, la monarquia borbònica es va atribuir carta blanca per a l'establiment -sense limitacions, pactes, ni compromisos- d'un estat absolutista. L'exèrcit i la militarització de la societat catalana es convertiren en peça clau d'una repressió que suprimia de cop les seves institucions pròpies i les seves constitucions, i que perseguia els seus elements d'identitat. Així la coerció i el control militar es convertien no només en instrument essencial de l'anorreament d'un model d'estat (aquell que era propi de les anomenades "monarquies compostes"), sinó que esdevenien elements indestriables en la imposició del nou model: absolutista, uniformitzador i centralitzador. És a dir, aquell model que cinquanta anys abans ja havia intentat implantar a Catalunya el comte-duc d'Olivares i que havia desembocat en la revolució de 1640. Ara la Nova Planta s'imposaria gràcies a la victòria militar en una guerra total, i d'aquesta manera es convertiria en fonament i referent en el llarg procés de formació de l'estat espanyol; de manera que alguns dels seus trets essencials passarien a ser considerats irrenunciables fins i tot en moments clau de ruptura, com van ser els de la revolució liberal espanyola.

[segueix llegint en pdf]

Lluís Roura i Aulinas

(Departament d'Història Moderna i Contemporània)

Campus d'excel·lència internacional U A B