Res gestae divi Augusti

Mausoleu d'AugustAugust, durant la guerra d’Hispània, afectat per una malaltia que li hauria pogut causar fàcilment la mort, va redactar la seva autobiografia, les seves “Res Gestae”, on recollia la veritat oficial del seu regnat. Aquest inestimable document mostra la manera en que August volia que la posteritat interpretés els fets i les característiques del seu govern. En el text són tant significatius els seus silencis com les seves declaracions. Per exemple, el nom dels opositors i les víctimes de les seves traïcions són especialment silenciats. Així mateix, Marc Antoni passa a convertir-se en un facciós, i els llibertadors (els assassins de Cèsar) en uns enemics de la pàtria. De les proscripcions que va dictaminar tampoc en diu res, i el cop d’estat que va protagonitzar l’any 32 aC el presenta com una sublevació espontània a favor seu de tota Itàlia. Meitat elogi de general victoriós, meitat informe de magistrat romà, les “Res Gestae” són un desig de perpetuar la pròpia gloria.
El document, que originàriament flanquejava  l’entrada al seu mausoleu a Roma, ens ha arribat en llatí i en traducció grega, gravat a les parets del temple d'August i la deessa Roma a Ancira, avui Ankara (Turquia).

Mausoleu d'August (Roma)


RES GESTAE (text català de Pere Villalba).