Pròxim Orient

ARQUEOLOGIA DEL PRÒXIM ORIENT

 


La riquesa històrica i cultural del Pròxim Orient és bàsica per entendre part dels processos econòmics, històrics i culturals de l’Europa d’avui, i més en general de l’evolució històrica de la Humanitat. Bona part d’aquestes sinèrgies s’estudien des de l’arqueologia a partir de les anàlisis de la cultura material que lliuren les excavacions arqueològiques.

Més concretament, les dades adscrites a les etapes prehistòriques, han estat sovint poc identificades en el registre material, i no ha estat fins el desenvolupament de la disciplina arqueològica que s’ha incrementat el coneixement de les primeres comunitats humanes que van ocupar aquets territoris, amb especial èmfasi en les variables socials, econòmiques, culturals i ideològiques i la seva relació amb els intercanvis d’idees, productes i persones.

La riquesa arqueològica del Pròxim Orient està doncs estretament vinculada a un desenvolupament històric molt important i que converteix aquesta regió en un testimoni de primer ordre de fenòmens tant importants com en les etapes més arcaiques, centrades sobretot a la zona del Llevant Mediterrani (Síria, Liban, Palestina, Israel...) la convivència entre homínids moderns i els neandertals o els orígens i desenvolupament de les societats agràries. Més tard, les principals aportacions de les societats Mesopotàmiques van posar en relleu fenòmens com l’aparició de l’estat, de les primeres escriptures, l’estructura social i l’organització de les primeres societats complexes (comerç, producció agrícola....) que van ajudar a definir el pòsit històric i cultural de les zones estepàries situades entre els rius Èufrates i Tigris.

 

Finalment l’evolució històrica d’aquesta zona del Llevant Mediterrani, rep en el I mil·lenni, un gran desenvolupament a través de les ciutats estat situades en la zona oriental més mediterrània creant forts vincles i activitats comercials vers occident i orient on destaca, per exemple, l’evolució històrica de Xipre o d’algunes ciutats costeres, que conegudes amb el nom de fenícies, seran pioneres en el desenvolupament d’una expansió comercial al mar Mediterrani.

L’estudi d’aquests processos es materialitza amb un gran interès de la recerca arqueològica europea vers el Pròxim Orient per tal de conèixer i aprofundir en els diversos fenòmens de contacte i transmissió entre pobles.

En efecte, en el decurs del segle XIX es detecta el que es pot anomenar la proliferació de grans expedicions arqueològiques, sobretot al Pròxim Orient. L'esplendor de l'antiga civilització egípcia ja havia atret l'atenció d'un públic interessat per l’exotisme del món oriental, sobretot després de l'expedició militar de Napoleó a Egipte en 1798-1800.

 

Un exemple similar de brillant erudició va ajudar a desvetllar els secrets de l'escriptura cuneïforme , utilitzada per moltes llengües a l'antiga Mesopotàmia. Però si la Bíblia va constituir una de les principals fonts d'inspiració en la recerca de civilitzacions perdudes a Egipte i el Pròxim Orient, la recuperació de les fonts gregues va inspirar la recerca i excavació de les ciutats clàssiques a Anatòlia.

Així, complementàriament a les grans campanyes econòmiques i militars en els territoris que conformen actualment Turquia, Síria, Líban, Jordània, Palestina, Israel, Iraq i Iran es van desenvolupar projectes simultanis de recerca arqueològica realitzades principalment pels equips alemanys, anglesos, americans i francesos a la zona. L’excavació en extensió i la prospecció de nous territoris va permetre localitzar, i ocasionalment excavar jaciments arqueològics d’època prehistòrica.

A nivell de l’estat espanyol, les primeres excavacions arqueològiques al Pròxim Orient van tenir lloc a Jordània en els 60 i 70 del segle XX. Es va excavar el jaciment del Khiam, Tell Medieh, la ciutadella omeia d'Amman i Qasr Hallabat - Umm al Jimal. També l'excavació d'un extens poblat del Bronze Antic en l'emplaçament de Jebel al- Mutawwaq on s’hi treballa des de 1989; en aquesta mateixa zona, l'equip espanyol dirigit fins a la seva mort per Juan Fernandez Tresguerres+, va documentar nombrosos monuments megalítics, on s’hi treballa actualment.

 

El següent país on es va desenvolupar la recerca va ser a Síria en un context de salvament de patrimoni històric. A finals dels 70’ es va realitzar una prospecció a la Vall del Balikh que fou pionera. Mes tard arrel de la de la construcció del pantà de Tishrin (Menbij), es va desenvolupar una campanya internacional de salvament que va comptar amb les excavacions del jaciment Tell Qara Qûzâq i jaciment de Tell Halula com a participacions espanyoles. Més recentment també s’ha endegat uns projectes de prospecció i excavació de diferents jaciments prehistòrics a la regió de Homs, sud-est i sud del país (Jeftelik, Qarassa, Tall as-Sin). No cal dir que tots aquests projectes estan aturats pel conflicte armat iniciat al 2011.

La presència espanyola també es va fer sentir a Israel en les excavacions de Tell Hatsor, a l'Alta Galilea. En aquest ambit geogràfic destaca, però, el projecte d’excavacions i estudi d ela Necròpolis fenícia d'Al - Bass, que aquest any s’ha ampliat a la zona del poblat.