Una mica més d'història

L’estiu de 1914, la Diputació de Barcelona va organitzar la primera Escola d’Estiu per a mestres; l’estiu següent seria ja la Mancomunitat de Catalunya (que aplegava les Diputacions de les quatre províncies catalanes) qui organitzaria la segona.

Aquesta és la història oficial, que sovint deixa en un segon terme que les primeres Escoles d’Estiu reals s’esdevingueren (amb noms diversos) els anys 1903 i 1904 per iniciativa dels mateixos mestres de les escoles públiques, al marge de les administracions, sense altres recursos que els que hi esmerçaren els participants i sense cap tipus de certificació. Una història oficial que sol oblidar també que les primeres Escoles d’Estiu oficials es van organitzar d’esquenes, sinó en contra, de les organitzacions dels mestres públics catalans, de manera que la confluència entre la iniciativa de base i la institucional no es donaria, almenys parcialment, fins a l’Escola d’Estiu de 1922 i, més endavant, ja d’una manera molt més evident i efectiva, durant els anys de la II República, fins al 1936.
A la introducció del programa de l’Escola d’estiu de 1922 es deia:

A qui no cregués en la virtualitat de la nostra gent i en l’afany d’alliberació que somou la terra fins a les més fondes arrels, li faríem veure l’espectacle silenciós d’aquest estol de mestres joves que, després del treball feixuguíssim i llarg de deu mesos i mig, sense més afany que la satisfacció del propi millorament, sacrifiquen els curts dies de repòs entorn d’uns quants professors i homes de ciència abnegats i entusiastes, i fan –per la virtut d’un organisme públic que sap sentir un batec- ells sols, enterament sols, en l’Espanya erma d’obres, la primera i única escola d’estiu

El model de formació de les escoles d’estiu té unes arrels que venen de lluny i, al llarg del temps, ha conegut èpoques favorables i altres de quasi aniquilació; però el projecte sempre s’ha refet i ha tirat endavant. Les escoles d’estiu es caracteritzen perquè són una formació que busca millorar i dignificar la professió del mestre, i que defensa una escola pública, democràtica, catalana i de qualitat.

[Fotografia de la inauguració de l'Escola d'Estiu de l'any 1914]

Continua llegint...